L’any 1877 es va començar a poblar la Colònia Sedó fonamentalment amb la immigració de treballadors del poble de Cogul (Lleida). Persones afectades per la pèrdua de collites d’ametlles a causa de les gelades. En 1901 van arribar nous immigrants, aquest cop provinents del Masroig (Tarragona), a causa de la invasió de la fil·loxera en les vinyes del Priorat. L’última immigració i la més important per la seva durada i nombre de persones, va ser l’afluència de gent de Múrcia i Almeria, atrets per les possibilitats econòmiques que va obrir l’Exposició Universal de 1929.

Aquest mateix procés d’immigració es troba per tot el país. A principi de la Revolució Industrial els immigrants venien de les zones rurals de Catalunya i posteriorment de la resta d’Espanya, sobretot del sud.

L’any 1887 habitaven en la colònia Sedó 503 persones, en 1910 eren 737 i en 1930 van arribar a 1820. S’observa clarament com el percentatge d’habitants creix considerablement des de la seva construcció i no va poder donar allotjament a tots els treballadors de la fàbrica.

Tant homes com dones com nens majors de 7 anys tenien l’obligació d’anar a treballar a la fàbrica. Aquests últims treballaven de forma il·legal i en les visites dels inspectors, per evitar problemes, eren amagats. La proporció de dones i nens que treballaven en la fàbrica era superior que la d’homes. Això ho podem observar en dades de l’any 1858, en què el nombre d’homes era de 61, 105 dones, 27 nens menors de 15 anys i 37 nenes menors de 15 anys.

La vida del treballador a Can Sedó estava molt controlada per la por de l’amo, pel fet que anés a treballar a un altre lloc o comparar els preus amb els de l’exterior. Era l’amo qui els mantenia i solucionava la vida i ells a canvi havien de guardar-li fidelitat.