L’indústria tèxtil de Can Sedó, era especialitzada en la fabricació de teixits de cotó de pana. El seu sistema de fabricació estava dividit amb seccions molt precises (cada secció del procés és una nau industrial).

​

La primera secció és on és dóna lloc la filatura. Està composta per batans que desenreda les bales de matèria primera, cardes per a pentinar el cotó, metxeres (que provoquen una torsió als fils), i continues que acaben de fer el fil.

​

La segona secció és la del teixit. Té ordidors, telers i ralladors.

​

I finalment la tercera secció s’ocupa dels processos d’acabat, amb el blanqueig, macetat, el tanteig i el perxat.

​

A part de la principal línia de producció, hi ha un gran nombre de seccions annexes que es distribuïen per tot el recinte industrial amb diferents tallers amb mà d’obra especialitzada la colònia era autosuficient, hi havia bombers, laboratoris, metges, paletes...

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Hem de tenir en compte que en aquesta indústria cotonera, la matèria primera és d’importació i molt voluminosa, i que el producte acabat també és voluminós i la majoria es dedica per a l’exportació. En aquella època les carreteres estaven en un estat lamentable, però l’any 1848 la Diputació de Barcelona prepara un pla general de carreteres i camins per millorar els principals eixos de carreteres. Un d’ells era el Barcelona – Saragossa, passant per Esparreguera, el que activava molt més l’activitat dels transportistes per la zona. A finals de segle, el tren assegurava una expansió més gran. La Colònia Sedó tenia l’estació de Martorell molt a prop, el que va afavorir les exportacions.