La turbina més gran de la Colònia Sedó és la peça central del museu. En la seva època va ser una de les turbines més grans en envergadura construïdes en Europa. Aquesta turbina mou el sistema d’embarrats per la seva força mecànica provinent de la rotació del seu eix, a través de cordes i politges. Més tard, es posa un alternador a l’eix que produeix corrent elèctrica continua. 

La turbina instal·lada en la Colònia Sedó és de tipus Francis. La turbina rebia aigua de la presa del Cairat, situada a uns 3 kilòmetres. Des d’allà a través de túnels i aqüeductes arribava fins a la turbina amb un salt d’aigua anterior d’uns 30 metres. Aquesta turbina estava feta amb ferro fos, i fou instal·lada a principis d’octubre de 1881 per Antoni Sedó. Es va construir a Girona per Planas Flaquer & Cia. La turbina produïa una potència de 1400 CV, en un principi només transformava l’energia cinètica de l’aigua en energia mecànica, aquesta energia mecànica es transmetia a altres seccions per mitjà de cordes, que més tard van ser canviades per corretges de cuir.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

El seu eix està col·locat de manera horitzontal. La pressió d’entrada de l’aigua era de 2 atmosferes. La turbina disposa d’unes aspes regulables de forma manual amb el fi de posar-la en funcionament o parar-la. Per posar-la en funcionament aixecaven les aspes i per desconnectar-la les baixaven. Aquest procés el realitzaven mitjançant una bomba hidràulica d’oli, amb uns tubs que comunicaven a uns pistons que obrien o tancaven més o menys les pales segons la potència que utilitzaven.

​

Aquesta turbina permetia un cabal de 12,5 m3/s. L’aigua que passava per la turbina Planas tornava al riu però primer tornava a ser utilitzada en la turbina de la presa del molí vell, de tal manera que utilitzàvem dues vegades els mateixos recursos hidràulics. Amb 12500 L/s variables s’alimentaven dues turbines Planas que tenien un cabal permanent de 4500 L/s variable.

​​

L’any 1923 es va instal·lar una dinamo que era utilitzada en cas d’avaria de la turbina. I l’any 1940 es va treure les transmissions per corretges i van ser substituïdes per l’alternador (construït per l’Indústria Elèctrica Barcelona) que generava una intensitat de 210 Ampers i una tensió de 85 Volts produint una potència de 15 kW.