HISTÒRIA DE LA COLÒNIA SEDÓ
La colònia Sedó és un dels conjunts industrials més importants i coneguts de Catalunya, situada en el terme municipal d’Esparreguera al costat del riu Llobregat, els seus edificis i l’aqüeducte que portava aigua des de el salt del Cairat són icones d’una industria cotonera de primer nivell.
Al principi s’anomenava Can Puig, ja que Miquel Puig amb certa visió de quin seria el futur industrial, es dona compte de que les fabriques de Barcelona començaven a funcionar amb màquines de vapor i utilitzaven el carbó mineral com a font d’energia, i decideix anar a buscar una energia més barata com la hidràulica, lluny del pla de Barcelona.
Un punt molt important per decidir el assentament de la colònia eren les vies de comunicació, així que Esparreguera situada entre dos centres importants com Martorell e Igualada sobre l’eix Barcelona – Saragossa va ser el lloc ideal. Aquesta doble situació estratègica (aprofitament del Llobregat i bones infraestructures de transport) justifica l’elecció del lloc de l’assentament.
L’any 1846 Miquel Puig compra el molí fariner de “Broquetes” situat en el marge dret del riu Ll
obregat a Esparreguera. El seu interès no només es centrava en el molí, sinó en la ubicació i la roda hidràulica que el feia funcionar.
La fabrica es posa en funcionament el 1850, i es centra en la producció de filats i teixits de cotó. En el començament, disposava de 3.500 fusos de filar i 100 telers mecànics propulsats per la vella roda del molí, treballaven 150 persones. La següent imatge és un dibuix que representa el projecte de Miquel Puig (1850), extret del Museu de la Colònia Sedó.
L’any 1853 es substitueix la roda hidràulica per una altre més gran que aportava més rendiment, importada d’Anglaterra i comença a convertir-se en una de les empreses més grans e importants en la història econòmica e industrial de Catalunya.
L’any 1863 Miquel Puig mor i el substitueix el seu fill Josep Puig i Llagostera, era un home pràctic i considerava la modernització de l’empresa i per això el mateix any instal·la la primera turbina que substitueix la roda hidràulica, i el 1867 la fabrica obre una secció destinada al blanqueig, amplia la fabrica e inicia la construcció de habitatges per als treballadors.
L’any 1875, Josep Puig sol·licita l’autorització per construir la presa i el canal del Cairat i adquireix més màquines de filar i telers, fins arribar als 2500 fusos i 500 telers. A la mort de Josep Puig el 1879, la fabrica canvia de nom passant a denominar-se Antoni Sedó i Companyia. És el seu administrador i substitut Antoni Sedó i Pàmies que culmina el procés de creixement, formació i consolidació de la colònia industrial. D’aquí en endavant portarà el nom de la Colònia Sedó.
Aquest nou propietari porta a terme una política industrial i d’expansió, posant en marxa el canal del Cairat, amb la incorporació de la segona turbina en 1881. S’amplia la colònia obrera amb la construcció de nous habitatges per als treballadors i la implantació de botigues, escoles, l’església...
L’any 1899 s’encarrega a l ‘empresa Planas y Flaquer, la fabricació de dues turbines de 1.400 i 200 cavalls, i, més tard, l’any 1901 dues de 120 y 1280 cavalls. La maquinaria tèxtil augmenta i es modernitza i comencen a proveir a l’exercit espanyol. L’any 1903 es construeix al peu del Cairat la central hidroelèctrica amb dues turbines. La fàbrica va arribar a treballar dia i nit. El producte amb més vendes eren les “panes” exportades a l’Amèrica Llatina, en aquests moments el personal supera els 2.000 obrers i és la primera empresa cotonera de Catalunya.
Després de la guerra civil (1936-1939) s’arriba al màxim creixement de la colònia (2.500 treballadors) però també s’inicien els primers símptomes de dificultat en al comercialització dels productes que s’incrementen als inicis dels anys 70 coincidint amb la crisis del petroli, que culmina a l’any 1980 amb el tancament de la fàbrica i la sortida de tots els obrers. L'imatge aèria següent és de l'any 1940.
